ADÉU A LA TÈCNICA DE LA FERRADURA

DSC_0473A totes les persones que em segueixen a mi o al nostre treball d’Equànima he de dir-los hi que, si no és per motius estrictament veterinaris, ja no ferro cavalls. Afortunadament he pogut alinear-me amb la meva voluntat de fer només el que crec que és millor pels nostres companys equins. Estem segurs que les tècniques de manteniment de la salut, l’anatomia, la fisiologia i les emocions dels cavalls que emprem són les més respectuoses i sanes i per tant les úniques que fem. Anem guanyant en experiència i en joia amb la nostra feina i restem disponibles per consultes per ajudar a que cada vegada siguem més els feliços.

ENTREVISTA AMB ALBERT FLORES FERNÁNDEZ, FERRADOR DE CAVALLS

Què son per a tu els cavalls?

Per a mi els cavalls són animals als que miro i tracto d’igual a igual.

D’on neix aquesta passió?

És innat, des de que era petit i me’n recordo, que m’agraden.

Per què et dediques a cuidar-los hi els cascos?

Hi ha una frase que diu que sense casc no hi ha cavall, el bon estat de les peülles és fonamental per a la salut dels cavalls.

Què creus que es millor per un cavall?

Jo penso que la tècnica més adient és el Barehoof perquè imita el desgast natural dels cascs d’un cavall en llibertat, és la menys invasora i és la que permet que les extremitats del cavall tant a nivell intern com extern segueixin fent la seva funció biomecànica.

Però tu fas servir diversos mètodes? Quins?

Sí, ferro cavalls en fred i calent i tracto diverses dolences i problemes relacionats amb les peülles dels cavalls.

Què fa que s’usi un o altre?

Si vols dir en quant a ferrar o fer Barehoof m’adapto a la demanda del client. Tot i que sempre aconsello el que crec que és millor pel cavall.

Que és la doma natural?

És aconseguir que el cavall faci el que tu li demanes partint de la confiança i el respecte, no de la por ni de la violència. I això és possible si s’observa la manera de ser d’un cavall, la seva naturalesa i si s’estableix la comunicació amb ell des de la seva perspectiva, no des de la nostra.

Per què és millor que la clàssica?

No és millor l’una que l’altra, es complementen. La doma clàssica és una disciplina olímpica orientada a aconseguir que el cavall realitzi les ordres del genet amb harmonia, equilibri i activitat. Quanta més confiança es tinguin cavall i genet millor realitzaran els exercicis.

Què li podem demanar a un cavall i que no si el respectem?

Qualsevol cosa que se li hagi ensenyat des de la confiança i el respecte dintre dels seus propis límits. No se li ha de demanar res que s’obtingui a través de la violència ni que estigui fora del seu abast, sempre hi ha d’haver una cooperació entre l’home i el cavall.

Tu vas fer una estada intensiva de mesos a una escola de Madrid per aprendre a ferrar. Què destaques de l’aprenentatge?

Jo m’he format a l’Escola de Ferradors de Sierra Norte i en quant a doma i comunicació amb el cavall, a banda del que he aprés en els llocs on he treballat, m’he format amb el Chico Ramírez. Per superar els estudis i ser un bon ferrador és fonamental conèixer les estructures interiors de la peülla equina, la seva biomecànica i l’estreta relació que guarda el seu bon estat amb la salut de l’animal, això et permet fer un bon ferratge i un bon Barehoof.

Es una activitat dura físicament això limita el nombre de cavalls a tractar en un dia oi?

Depèn de la col·laboració dels cavalls, però generalment jo en ferro un màxim de quatre en un dia i si faig Barehoof en treballo un màxim de sis.

Es dur psíquicament?

Psíquicament has d’estar molt present alhora de buscar i trobar el més adient per a cada peülla, per tant fas un esforç físic i psíquic.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?

M’encanta captar l’essència de cada cavall i tractar a cada un d’ells com necessita.

Encara que fa de mal dir:  Quina és la cosa que et fa diferent a d’altres ferradors?

No m’agrada comparar-me amb ningú i penso que hi ha molt bons ferradors dels que segur que podria aprendre molt. Personalment, de la meva manera de fer destaco com m’atanso al cavall i li demano les coses, sense exigir, sinó amb educació i respecte.

Quina cosa creus que hauries de millorar?

Jo estic content de com faig la meva feina però penso que sempre es pot aprendre més i millorar, per això segueixo formant-me i m’agrada estar al cas de les noves tècniques.

Com veus la realitat dels cavalls avui en dia?

Hi ha moltes realitats, en funció de qui és l’amo o la mestressa de cada cavall l’animal tindrà un vida més fàcil o més complicada. Actualment i, afortunadament, crec que estem a l’inici d’un canvi de consciència respecte als equins, cada cop més les persones que tracten amb ells es preocupen de com són i de les seves necessitats. Només cal veure l’embranzida que han pres les tècniques de doma natural i el Barehoof per adonar-se que alguna cosa està canviant en positiu.

Què creus que hauríem de fer tots per millorar-ho?

L’avanç en els estudis sobre etologia equina ens faran més conscients de com són i com senten i això ens portarà a tractar-los millor.

Explican’s alguna historia especialment emotiva relacionada amb cavalls.

D’històries n’hi ha tantes com cavalls, cada un d’ells és un món com cada un de nosaltres. Particularment em va frapar l’evolució d’una euga que va ser adquirida en una de les hípiques on ferro. Va arribar desnodrida, apàtica, temorosa, no emetia mai cap classe de so i es va convertir en l’aneguet lleig de la quadra. Un dia la seva sort va canviar. La va comprar una senyora que li va començar a dedicar atencions i afecte, l’animal va començar a guanyar pes i autoestima. Va decidir també desferrar-la i procurar que estès el màxim d’hores possible fora del box amb altres cavalls amb els que tingués bon feeling. Ara el seu aspecte és imponent, es fa respectar pels altres cavalls, interactua amb els humans sense por i renilla amb una força i una alegria que és un gust escoltar-la.

Dóna’ns unes darreres paraules que vols que quedin reflectides i que no has pogut desenvolupar en la entrevista. Què queda per dir?

Que quan estem amb cavalls valorem que tenim davant un sers que es caracteritzen per tenir una sensibilitat extrema. Que des de la por o amb por no es pot establir cap classe de relació sana ni amb cavalls, ni amb persones, ni amb la resta d’animals. Que darrera la violència, generalment, hi ha por i que les actituds hostils cap als cavalls es podrien evitar amb més educació i formació sobre la naturalesa d’aquests animals.